sábado, 3 de agosto de 2013

SELECTIVOS FÍSICA


Os dejo unos enlaces a todos los selectivos de Física desde 2001 en Valencia, Alicante y Castellón. Como ya he explicado en entradas anteriores, el hecho de poner estos enlaces es para facilitar la búsqueda de toda la información posible sobre bachillerato y la selectividad, en ningún momento se ve perjudicada la página a la que os conducen estos enlaces.



Junio 2001                                                                                 Septiembre 2001

Junio 2002                                                                                 Septiembre 2002

Junio 2003                                                                                 Septiembre 2003

Junio 2004                                                                                 Septiembre 2004

Junio 2005                                                                                 Septiembre 2005

Junio 2006                                                                                 Septiembre 2006

Junio 2007                                                                                 Septiembre 2007

Junio 2008                                                                                 Septiembre 2008

Junio 2009                                                                                 Septiembre 2009

Junio 2010                                                                                 Septiembre 2010

Junio 2011                                                                                 Septiembre 2011

Junio 2012                                                                                 Septiembre 2012

Junio 2013                                                                                 Julio 2013                                                                               

                                                                             

lunes, 22 de julio de 2013

NOTAS DE CORTE CURSO 2013-2014


Aquí os dejo las notas de corte del curso 2013-2014 en las universidades públicas de Valencia, Alicante y Castellón. Podéis ver las notas de corte de carreras como medicina, bioquímica y ciencias biomédicas, derecho, ciencias políticas, magisterio... de las siguientes universidades: Universidad de Alicante, Universidad Miguel Hernández de Elche, Universidad Jaume I de Castellón, Universidad Politécnica de Valencia y de La Universitat de Valencia.



sábado, 13 de julio de 2013

SELECTIVOS BIOLOGÍA

Aquí os pongo los selectivos de Valencia, Alicante y Castellón de Biología resueltos, con los criterios de corrección, es decir, tal y como han de resolverse estos ejercicios. Algunos enlaces os conducirán a la página de la Universidad de Alicante, donde están los criterios de corrección de muchas materias. Algunos son solo los enunciados, pues no están resueltos en internet, si queréis resolver alguna duda, ponedla en los comentarios. Haced sobre todo los selectivos a partir de 2010, ya que este año se cambió el formato y los de antes no están resueltos por este mismo motivo. 


Junio 2006                                                                              Septiembre 2006

Junio 2007                                                                              Septiembre 2007

Junio 2008                                                                              Septiembre 2008

Junio 2009                                                                              Septiembre 2009

Junio 2010                                                                              Septiembre 2010

Junio 2011                                                                              Septiembre 2011

Junio 2012                                                                              Septiembre 2012

Junio 2013                                                                              Julio 2013


     

jueves, 11 de julio de 2013

SELECTIVOS MATEMÁTICAS APLICADAS

Os dejo aquí todos los selectivos de matemáticas resueltos desde 2002, tanto la opción A como la B de junio y septiembre, de Valencia, Alicante y Castellón. Los enlaces no son a trabajos míos sino a los selectivos resueltos en una excelente página. Por tanto estos enlaces os llevarán directamente a los selectivos de dicha página. El de julio de 2013 es un enlace a otra página más que recomendable, sobre todo para los físicos.


Junio 2002                                                                              Septiembre 2002

Junio 2003                                                                              Septiembre 2003

Junio 2004                                                                              Septiembre 2004

Junio 2005                                                                              Septiembre 2005

Junio 2006                                                                              Septiembre 2006

Junio 2007                                                                              Septiembre 2007

Junio 2008                                                                              Septiembre 2008

Junio 2009                                                                              Septiembre 2009

Junio 2010                                                                              Septiembre 2010

Junio 2011                                                                              Septiembre 2011

Junio 2012                                                                              Septiembre 2012

Junio 2013                                                                              Julio 2013

miércoles, 10 de julio de 2013

SELECTIVOS MATEMÁTICAS RESUELTOS

SELECTIVIDAD MATEMÁTICAS: VALENCIA, ALICANTE Y CASTELLÓN


Os dejo aquí todos los selectivos de matemáticas resueltos desde 2002, tanto la opción A como la B de junio y septiembre, del País Valenciano. Los enlaces no son a trabajos míos sino a los selectivos resueltos en una excelente página. Por tanto estos enlaces os llevarán directamente a los selectivos de dicha página. El de julio de 2013 es un enlace a una página más que recomendable. El hecho de poner estos enlaces es para facilitar encontrar toda la información de bachiller, ya que siempre que pinchéis en ellos os conducirán a dichas páginas, y por tanto sus creadores se siguen beneficiando igual.


Junio 2002                                                                              Septiembre 2002

Junio 2003                                                                              Septiembre 2003

Junio 2004                                                                              Septiembre 2004

Junio 2005                                                                              Septiembre 2005

Junio 2006                                                                              Septiembre 2006

Junio 2007                                                                              Septiembre 2007

Junio 2008                                                                              Septiembre 2008

Junio 2009                                                                              Septiembre 2009

Junio 2010                                                                              Septiembre 2010

Junio 2011                                                                              Septiembre 2011

Junio 2012                                                                              Septiembre 2012

Junio 2013                                                                              Julio 2013


lunes, 1 de julio de 2013

SELECTIVIDAD QUÍMICA 2009

Aquí tenéis los selectivos resueltos de química de septiembre de 2009 de Valencia, Alicante y Castellón. Más tarde pondré los de junio de 2009 
Soluciones opción A                                       Soluciones opción B

SELECTIVIDAD QUÍMICA 2011

Aquí tenéis todos los selectivos de química de 2011 de Valencia, Alicante y Castellón y todas las opciones. Si no entendéis algo ponedlo en los comentarios.

Soluciones Opción A                                      Soluciones opción B
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Soluciones opción A                                     Soluciones opción B



SELECTIVIDAD QUÍMICA 2012

Os pongo los selectivos resueltos de 2012 en Valencia, Alicante y Castellón, tanto los enunciados como los ejercicios resueltos. Si hay algo que no se entiende, ponedlo en los comentarios y lo aclararé. El selectivo de junio de 2012 es un regalito (sobre todo la opción A).


Soluciones opción A                                      Soluciones opción B

SELECTIVIDAD QUÍMICA 2013

Aquí tenéis resueltos el selectivo de química de junio 2013 tanto la opción A como la opción B. En mi opinión este año se pasaron un poco, el ejercicio más complicado es el 4 de la opción A, aunque el 4 de la opción B es bastante largo. Las reacciones de la opción B son un poco raras, no porque sean difíciles sino porque no han salido antes. Por primera vez han puesto estructura de Lewis y polaridad en las dos opciones.Por último fijaos en que cada vez es más común poner ejercicios de velocidad de reacción en lugar de formulación.

Soluciones opción A                                     Soluciones opción B

miércoles, 26 de junio de 2013

SELECTIVIDAD KANT

Aquí tenéis toda la información necesaria de Kant: la pregunta 4 resuelta, los campos temáticos y todas las posibles redacciones (mirad en el apartado campos temáticos de Filosofía).



 PREGUNTA 4 KANT: KANT Y LA ILUSTRACIÓN

La Ilustración pretende ser una lucha contra la ignorancia y la injusticia que habían prevalecido en una Europa ya transformada social y económicamente, sin haberlo hecho en los ámbitos de la política y de derecho. La filosofía kantiana se encuentra plenamente integrada en los planteamientos e ideales de la Ilustración.

Por este motivo la actitud crítica será el factor común en todos los ilustrados para tratar de alcanzar una sociedad justa.

Esta tarea sigue estando sin realizarse plenamente en la mayoría de las sociedades contemporáneas, incluidas las democracias liberales del mundo occidental. El lema de la Ilustración “Atrévete a pensar por ti mismo” encierra el mensaje a la humanidad de su plena realización en la autonomía y la libertad que solo se puede conseguir en sociedades donde se ha alcanzado la plena ciudadanía.

Para esto, los ilustrados proponen una educación basada en la razón que no suponga freno alguno para la libertad.

Es evidente, pues, que no puede aceptarse que en pleno siglo XXI sigan habiendo sociedades legisladas bajo la imposición de normas morales basadas en supuestos no comprobados, pues una moral contraria a la ciencia va en contra de la sociedad civil propuesta por Kant y los ilustrados, una sociedad compuesta por individuos libres, racionalmente críticos y tolerantes que ejerzan correctamente su tendencia al progreso.


En conclusión, la Ilustración supone un estadio de madurez en el que el género humano alcanza su plenitud y supone, además, la meta final o destino de la humanidad. Cada individuo ha de aventurarse en el ejercicio de la propia razón y cada pueblo debe construir la razón de él mismo. Y esto solo puede conseguirse mediante la educación de ciudadanos autónomos y libres.

SELECTIVIDAD SIMONE DE BEAUVOIR

Aquí tenéis toda la información necesaria de Simone de Beauvoir: la pregunta 4 resuelta, los campos temáticos y todas las posibles redacciones (mirad en el apartado campos temáticos de Filosofía).




PREGUNTA 4 SIMONE DE BEAUVOIR: LA ACTUALIDAD DE "EL SEGUNDO SEXO"

“¿En qué medida el hecho de ser mujer ha afectado a nuestra vida? ¿Qué oportunidades se nos han dado y cuáles se nos han negado?” Estas son algunas de las preguntas formuladas por Simone de Beauvoir en El segundo sexo con una gran vigencia en la actualidad, especialmente en las sociedades regidas por normas morales basadas en férreas creencias no comprobadas.

Estas preguntas siguen vigentes incluso en las democracias liberales del mundo occidental. Salarios más bajos, una educación diferenciada… suponen un “techo de cristal”, en palabras de Amelia Valcárcel, en el desarrollo pleno de las mujeres en sociedades supuestamente desarrolladas.

Pero es en países calificados como "subdesarrollados" donde el patriarcado es llevado al extremo. En estos países la feminidad se ha forjado a lo largo del tiempo a través de los intereses de sus líderes. Las mujeres han sido, y siguen siendo, excluidas de todo tipo de funciones alejadas del ámbito del cuidado.

Las férreas creencias que consideran a las mujeres como simples objetos y deficiencias del varón, construyen una sociedad donde el poder social y la autoridad son únicamente asumidos por varones.

No obstante cada vez se producen más críticas contra estas situaciones y más reivindicaciones feministas en todo el mundo con el fin de lograr la completa igualdad tan ansiada por los feministas.

En conclusión, desde la perspectiva existencialista de Simone de Beauvoir, las situaciones que viven muchas mujeres en el mundo son totalmente inaceptables, pues han de sufrir todo tipo de calvarios por el simple hecho de nacer hembras humanas. Su libertad es inexistente y su subordinación total. Por este motivo es necesaria una reflexión global, y sobre todo una acción, para erradicar de una vez por todas el mito de la feminidad y las sociedades patriarcales.

SELECTIVIDAD PLATÓN

Aquí tenéis toda la información necesaria de Platón: la pregunta 4 resuelta, los campos temáticos y todas las posibles redacciones (mirad en el apartado campos temáticos de Filosofía).

PREGUNTA 4 PLATÓN: EL MITO DE LA CAVERNA EN LA ACTUALIDAD


En el mito de la caverna, Platón nos presenta a unos hombres con una existencia encadenada. Solo ven sombras y nada más que oyen eco, alejados de toda realidad. No obstante solo uno de esos prisioneros acepta el desafío que supone romper las cadenas de la ignorancia y descubrir la realidad por sí mismos.

Este mito sigue vigente en la actualidad con una fuerza que llama profundamente a la reflexión. Actualmente vivimos en una “caverna” de la que cada vez menos “prisioneros” quieren salir. “Los seres humanos nacemos en una sociedad cerrada, no elegida, con unas creencias e ideologías heredadas, con unos prejuicios colectivos transmitidos por el propio lenguaje” en palabras de Emilio Lledó. Se nos dice que hay que hacer, consumir, e incluso, como debemos pensar.

Los ciudadanos actúan siguiendo a sus líderes como un rebaño sigue a su pastor, el inconformismo y el deseo de conocer escasean, haciendo a estas personas presas de sí mismas.

En el mito también aparecen unos porteadores encargados de engañar a los esclavos. Sin embargo estos personajes también tienen sus cadenas. La monotonía de una existencia sin contenido ético en la que su única labor es participar en el engaño. Fácilmente son comparables estos seres a la publicidad y a todos esos medios de comunicación contaminadores del pensamiento con sus noticias manipuladas según sus intereses.

En esta sociedad los seres humanos vivimos engañados y es nuestro deber esforzarnos por escapar de la mentira. Al igual que el prisionero que escapa, hemos de evitar el conformismo de una sociedad dirigida por unos pocos y acorde con sus intereses. No basta con soltar las cadenas, el ciudadano tiene que desear ser libre. Solo de esta forma abandonaremos las sombras de la “caverna” para convertirnos en auténticos ciudadanos, libres e independientes. 

lunes, 24 de junio de 2013

CAMPOS TEMÁTICOS FILOSOFÍA



Aquí tenéis toda la información acerca de la forma de puntuar y el modelo de examen de filosofía de las PAU. Además he puesto todas las posibles redacciones (pregunta 3) de cada uno de los autores que pueden aparecer en selectividad, es decir sus campos temáticos. Por último aparecen los bloques en los que os pueden salir los autores en el examen de selectividad.

Información del examen de selectividad de Filosofía

SELECTIVIDAD VALLE-INCLÁN


Aquí tenéis todas las posibles preguntas de selectividad de Valle-Inclán resueltas. Cualquier pregunta no se saldrá de las que hay aquí, eso sí, puede ser que la pregunta se formule de forma distinta (por ejemplo la cuestión: "Luces de Bohemia y la realidad política y social" puede aparecer formulada como "Visión de España y los españoles" pero la respuesta será la misma). Espero que os sirvan y que perdonéis mi letra


Personajes de Luces de Bohemia: Max y Don Latino

Características del esperpento y Luces de Bohemia

Características teatrales en Luces de Bohemia

Evolución de la obra de Valle-Inclán. Inclusión de Luces de Bohemia

Luces de Bohemia en su contexto histórico y literario

Luces de Bohemia y la realidad política y social

Modernismo y 98 en Luces de Bohemia



sábado, 22 de junio de 2013

LITERATURA: ÍTEMS DE VALENCIÀ COMPLETS I RESUMITS, PER A DESCARREGAR O COPIAR



Ací vos deixe totes les preguntes de literatura de valencià resoltes, TOTES LES QUE PODEN EIXIR A LA PAU, elaborades per l'editorial oxford. Ítems complets


I ara vos deixe cada ítem anterior resumit. Podeu baixar-los punxant en el link (títol) o bé copiar-los directament. El títol de cada ítem es correspon amb la pregunta exacta que vos pot eixir a l'examen de selectivitat. Cada ítem està resumit en unes 150-200 paraules, ja que a l'examen de selectivitat són les que haureu d'utilitzar.


Els canvis polítics que van començar el 1939 varen provocar l’abolició de la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics i la prohibició de l’ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
Després del 39 la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l’exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutge tractar directament la realitat i ho faça per mitjà de mites (com Mites de Jordi Sarsanedas). Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantàstica. Altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica.
El 1959 es va produir el relleu generacional del panorama literari català. Es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista. Al País Valencià caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comence a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.




Des que es va publicar la seua primera novel·la,Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista,que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. A la darreria de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana —nom d’un poble imaginari de les comarques del sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel·les, que constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle XX,Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social,la dels terratinents valencians de les comarques del sud. La producció literària de l’autor inclou també les Rondalles valencianes. En aquesta obra Valor no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sinó que en va novel·litzar els personatges i les circumstàncies. El resultat és la creació d’un món literari fascinant.




Intentant fugir d’una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de novel·les posteriors: narració en 1a persona d’un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.
El 1939 s’exilia i fins a la dècada dels cinquanta, quan s’estableix a Ginebra, no va a reprendre la novel·la (Vint-i-dos contes).
El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on Rodoreda hi tracta la història senzilla d’una dona de les classes populars i, per mitjà de les seus limitades possibilitats de visió i de comprensió, els grans esdeveniments col·lectius que va a haver de viure. La plaça del Diamant tracta la Guerra  Civil com un rerefons, la narració se  centra en la psicologia de la protagonista. Les tècniques del monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica, incorporant també elements simbòlics.

Del 1974 és Mirall trencat, narració de la liquidació de tot un món centrada en la vida d’una dona de la burgesia barcelonina i la seua família des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil. La visió del món que es desprèn d’aquesta novel·la és la més tràgica i desencisada de totes. 




Els novel·listes que donaren a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l’eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors;amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.




Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única,de vegades una sorpresa final,que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els darrers. Després del seu primer recull de contes—Uf, va dir ell—,s’hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d’elements superflus,tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura.

En el segon llibre de contes, Olivetti,Moulinex,Chaffoteaux et Mauri (1980),encara és present una certa atmosfera onírica,però en L’illa de Maians (1985) preval la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, i també la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatges de Monzó, l’ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc.,tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels huitanta.




Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta Riba va orientar un conjunt de poetes que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l’expressió culta i el rigor de la llengua (poesia pura)
Hi ha una altra corrent en torn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes
En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l’estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l’alliberament individual i social de l’ésser humà.
En els setanta es van començar a publicar les obres completes de Brossa i es va redescobrir la poesia de Foix,

Al País Valencià l’anunci del canvi el va marcar el 1974 l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn Fresca on els autors antologats compartien únicament el trencament amb la tradició anterior del realisme històric i la voluntat de practicar poesia com una activitat autònoma.




Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor representatiu de la postguerra. Encara que s’havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d’orella fou a partir del 1970 quan es produeix el que s’ha anomenat el boom Estellés. El 1971 publicà Llibre de les meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972 Recomane tenebres. L’ambient li va ser favorable perquè es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de represa cultural al País Valencià.
La poesia d’Estellés es tracta d’un discurs oposat a la “poesia pura”, ja que esquiva el pur joc verbal i el lirisme hermètic. El poeta de Burjassot inventaria la realitat per mitjà de la seua poesia, creant un autèntic mural de la València del seu temps. La poesia d’Estellés es tracta d’un testimoniatge, d’una crònica de la realitat.
En la seua poesia la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu amb predomini de la llengua col·loquial.

Una altra aportació d’Estellés al gènere poètic és l’ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades, amb intenció còmica.




L’obra d’Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de diversos mites que recorren la seua obra. L’autor va considerar la seua obra com una meditació constant i obsessiva de la mort. Per a ell la mort és la realitat última de l’existència humana.
Espriu formava part de la primera generació d’escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar una llengua normalitzada i codificada i un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya. Després de la guerra l’escriptor es va concentrar en la poesia. El primer llibre publicat després de 1939 fou Cementiri de Sinera. El següent llibre de poemes va ser Les cançons d’Ariadna al qual van seguir Mrs Death, Les hores i El caminant i el mur. En tots aquests llibres el poeta insisteix en l’angoixa i la solitud que envolten l’home i, al mateix temps, s’hi expressen les tensions del poeta amb el seu poble.

La pell de brau va marcar el moment de màxima projecció d’Espriu. El poeta convertit en oracle denuncia les injustícies que van seguir la Guerra Civil.




La poesia catalana de la dècada dels huitanta va estar marcada per la pèrdua progressiva dels grans mestres de la postguerra com Espriu o Vinyoli. Es va continuar cultivant una poesia relacionada amb les avantguardes històriques mb referents com Joan Brossa i la seua obra Poesia rasa.
Probablement, però, la línia estètica predominant en la poesia catalana de les dues últimes dècades del segle XX siga el realisme líric on la influència de la poesia de Vinyoli ha estat decisiva.
Al llarg de la dècada dels huitanta van aconseguir la maduresa artística poetes com Gimferrer, Formosa, Parcerisas i Narcís Comadira el qual ha tendit, a través d’un rigor mètric i lingüístic progressiu envers les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia. A partir de la dècada dels vuitanta s’ha donat a conèixer una sèrie de poetes que han defensat un cert barroquisme vital i plantejaments volgudament heterodoxos.

La poesia d’Enric Casasses ha adquirit una actualitat creixent, la seua obra, qualificada de psicodèlica, populista i romàntica, s’ha convertit, durant la segona meitat dels noranta, en un referent inexcusable.




La difusió que de, manera progressiva, ha aconseguit l’obra de Miquel Martí i Pol l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta estimació i popularitat s’expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l’hermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu poètica, i l’experiència biogràfica que comunica, són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest ressò. En aquest interès hi ha tingut un pes innegable la interpretació que, d’una part de la seua obra,n’ha fet el cantant Lluís Llach, si bé, per damunt de tot, cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l’amor, l’experiència moral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge que sol defugir l’artificiositat. Entre les seues obres més importants destaquen El Poble, La Fàbrica, Estimada Marta i El llibre de les solituds.





El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins l’any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primaria dels seixanta, la renovació va provenir d’aportacions d’autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc es van fundar plataformes teatrals com l’ADB i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, escenògraf i interpret
A la fi dels anys seixanta hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del panorama teatral: Els Joglars, Dagoll Dagom i Els comediants, basats en el teatre-festa. El 1976 va iniciar les seues activitats el Teatre Lliure, teatre independent i universal.

El desenvolupament del teatre al País Valencià està relacionat amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera que reivindicaven la necessitat d’un teatre actual. 




Entre 1958 i 1963 Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el teatre de l’absurd. En Cruma Pedrolo reflexiona sobre l’autenticitat de l’home; en Homes i No sobre el conformisme heretat; i en Situació Bis reflexiona sobre la llibertat sobre un punt de vista genuïnament polític.
Sorgit de la necessitat d’exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l’acció. Els personatges són símbols.

Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de l’absurd, Pedrolo el considerava més bé com a teatre de l’abstracte, ja que “és massa coherent per a l’adjectiu d’absurd”. El tema de la mort i de la comunicació entre els homes, l’autenticitat, el sentit de l’existència i sobretot, de la llibertat, articulen la seua obra dramàtica. Ell mateix comentava que el seu teatre “sempre dona voltes entorn del mateix problema. L’examina o el presenta des d’angles diferents, però el problema sempre és, fonamentalment, el de la llibertat”.




A partir del 1975 la feina i funció de l’autor teatral es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. El teatre es desentenia de la paraula “dramàtica”. Els protagonistes eren ara els directors, l’expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Destaquem grups com ara Els Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus.
Cap a la fi dels huitanta aquest estat de coses va començar a canviar. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet; el Centre Dramàtic de Rodolf Sirera. I van aparèixer tot un seguit de dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé... La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral. S’imposen nous models com Becket i Pinter. En l’escena catalana aquesta renovació ha estat protagonitzada en bona part per l’evolució de Benet i Jornet.

Aquesta recuperació del dramaturg està marcada per l’emergència d’un nou tipus d’autor teatral que s’implica plenament en el procés creatiu de l’espectacle. Entre els autors més destacats trobem Carles Alberola, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé. 




A partir de la segona meitat dels anys setanta Benet i Jornet va començar una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D’aleshores ençà s’ha mantingut fidel a aquesta nova línia d’escriptura i l’ha continuada practicant,de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou (1992-1995), Pedralbes centre (1995), Rosa (1995-1996), Nissaga de poder (1996-1998), Laberint d'ombres (1998-1999) i Ventdelplà (2005). Aquesta dedicació s’ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció. L’interés de Benet per aquests gèneres populars l’ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.





El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves,generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.





J.F. Mira és autor d’una producció assagística abundant constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques.
Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.
Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió que Mira ha practicat amb una gran regularitat. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear “consciència col·lectiva” i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets ocupen una part considerable dels treballs de Mira.
L’eix genèric és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment l’ús polític que s’en fa.

Una part de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un bon punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del món.



COMENTARIO DE TEXTO RESUELTO

Comentario de texto resuelto

SOBRE COMENTARIOS, ORTOGRAFÍA Y EL VALOR PARA LA MARCA

Enrique Dans
    Al hilo de la entrevista en First Financial Daily que publiqué ayer, mi amigo y compañero en IE Business School Kiron Ravindran me envía referencias a un par de papers recientes, uno de Anindya Ghose y Panagiotis G. Ipeirotis, titulado “Estimating the helpfulness and economic impact of product reviews: mining text and reviewer characteristics“, y otro previo de los dos autores anteriores junto con Beibei Li, titulado “Towards a theory model for product search“, que avalan la importancia de los comentarios a la hora de escoger un producto o servicio determinado y, en particular, de la corrección a la hora de valorar cómo están escritos esos comentarios.
    La idea resulta sumamente provocativa: la corrección, legibilidad y ortografía de los comentarios recibidos por un producto o servicio en la web son factores que influencian claramente la calidad percibida por los posibles compradores de dicho producto o servicio, y la demanda recibida por el mismo. En el caso de un hotel, su demanda se ve incrementada cuando las críticas que recibe en sitios como TripAdvisor o Travelocity están bien escritas y sin errores ortográficos, independientemente de que dichos comentarios sean positivos o negativos. El segundo paper, además extiende el estudio a productos publicados en Amazon.com: utilizando el Amazon Mechanical Turk, los autores corrigieron la gramática y la ortografía de varios millones de entradas en la página de Zappos.com, y demostraron que la acción redundaba en un incremento sustancial de la demanda.
   Básicamente, se trata del valor de escribir bien, (…). Pero ahora vamos con las confesiones: desde el principio de los tiempos, en numerosas ocasiones corrijo los errores ortográficos de los comentarios que los usuarios escriben en mi blog, particularmente los más evidentes. Lo hago simplemente porque los errores ortográficos me resultan molestos a la hora de leer, y dado que entiendo mi blog personal como “mi casa en la red”, intento que esté, dentro de lo razonable, “bien decorada”. Nunca nadie hasta el momento se ha quejado por mi práctica, corrijo únicamente ortografía sin cambiar jamás el sentido de lo escrito, y si no lo había comentado antes era, únicamente, porque el hacerlo puede interpretarse, en cierto modo, como una actitud un tanto “paternalista”. (…)
    En general, muchas personas me comentan que aprecian esta página por la calidad de sus comentaristas y comentarios, algo que yo he comentado en infinidad de ocasiones y que sin duda es una de las principales razones por las que la mantengo, por la calidad de la retroalimentación que me proporciona. Según las dos referencias que cito en el primer párrafo, mi práctica de hacer de corrector ortográfico manual es una medida razonable y con un efecto positivo, algo que yo únicamente había percibido de forma completamente intuitiva, aunque posiblemente mis amigos de Fundéu valoren por lo que tiene, si se extiende, de modesta contribución a la mejora del uso del idioma. En fin, que ya me diréis qué os parece. ¿Hacéis algo parecido en vuestras páginas aquellos que las tenéis?




Comentario de texto resuelto